Últim dia per Tokyo

Doncs ja està, això és tot… S’ha fet curtíssim, però estic content per haver-ho fet tot =D

Avui hem passat el dia comprant més coses fins patejar-nos els diners, fent la maleta (no se com ha entrat tot, no ho sé…). Per dinar hem anat a un Kaitensushi, un restaurant on els plats de sushi van girant per la cinta i pagues al final segons la pila de plats (cada plat d’un preu és un color diferent).

No hi ha gaire més a explicar, així que he pensat en fer un parell de llistes =) Si mireu, hi ha una nova pestanya al blog: TOP.

Tokyo DisneySea

Ultima ultimíssima sortida del viatge, la qual fem avui perquè el dia que en teoria havíem d’anar passava la tempesta tropical per Tokyo que al final va canviar de rumb, wayeah. Es tracta del parc temàtic DisneySea (Tokyo té dos Disneys, el DisneyLand igual que tots i el DisneySea, el qual comento després a la crònica de que consta).

No hi ha fotos, jo pensava que hi hauria més atraccions així que no he portat càmera. La Miriam haurà fet Ncentes, així que mireu el seu blog i allà tindreu centenars de fotos jajaja.

Nikkô

Hola!

Abans que m’obllidi, he arreglat el link al album de picassa sobre Kawagoe, ale, a mirar-lo xD

Ja anem acabant les excursions des de Tokyo. Avui ha tocat la mevaa preferida: Nikkô. N ikko és un poblet que té una zona denominada patrimoni mundial de la UNESCO, i és un conjunt de temples, santuaris i tombes del primer i tercer shogun de la era Tokugawa, tot això envoltat d’un bosc bastant dens amb arbres altíssims i, en un dia com el que hem agafat avui, accompanyat de la boira (no se si dir que així les fotos han quedat mes xules :D). Per la tarda, hem agafat un bus des de Nikko fins a Chuzenji, un teoricament llac amb una cascada de 97m (a la boira, amb prou feines hem pogut veure la cascada i el llac ja quedava per sota el camp de visió que permetia la boira T_T).

Kawagoe

Seguim amb les excursions a rodalies de Tokyo. Avui: Kawagoe.

I per la tarda-nit: Shinjuku de nou però ara amb neons =)

Kamakura i Yokohama

Ja tornem a ser aquí un dia més, retransmetent les novetats des de l’altre costat del món =D

Si seguim la costa de Tokyo cap al sud, unida a Tokyo trobem Yokohama, la segona ciutat més gran del país. Seguint una mica més la costa cap a baix, arribarem a Kamakura, on es troba el buda més gran del país. Aquest ha estat el planning d’avui =P

A part, he actualitzat el resum diari i he pujat un parell més de fotos de grup, ja sabeu on és cada cosa.

Kusatsu Onsen

Avui ha sigut un dia relax, ja tocava després de la pujada al Fuji xD

Ens hem passat més estona a trens (hem activat el JapanRail Pass) que al poble en si, pero aixi hem descansat be i ha valgut la pena. Hem visitat un poble de muntanya amb banys termals naturals, anomenat Kusatsu Onsen.

Mission completed: Mt Fuji :D

Yatta!!! (expressió japonesa de “Ho hem aconseguit!!”)

Tot i que aparentment el dia semblava començar malament (volíem agafar un bus a les 12.10 i estaven tots plens fins les 14.10… i quan hem arribat allà estava tot emboirat) hem acabat tenint un temps espectacular, la pujada de nit ha anat bé, hem arribat amb prou temps al cim per veure sortir el sol i hem tornat vius (pero rebentats) a l’hostal.

FOTOS (album web, que anar pujant una a una es lent, estic cansat i tampoc calen molts comentaris per foto, els que calguin estan indicats a la cronica =P)

Les coses que mes m’han impactat:

- Hi ha un total de 15 refugis (entre els quals s’inclouen les estacions de marcatge) on pots entrar a estar calentet o comprar menjar i beguda… sempre que deixis anar la pasta. Ni aventura ni hosties, si gairebé hi ha més tros de refugis que de muntanya…

- Hi ha moooooooolta gent, però quan dic molta és moltíssima. De fet, des de l’últim refugi fins la cima, com hem esperat fins 2h abans de que sortis el sol per a fer aquell tram, ens hem ajuntat tots amb la mateixa idea i hi havia moments en que no avançàvem degut a la de gent que hi havia i que semblava un embús d’autopista. Una cua immensa de gent (que quedava preciós a la muntanya perquè veies només les llanternes com puntets) resseguia tot el cami amb els seus 400m de desnivell entre l’últim refugi i la cima. Una de les fotos intenta plasmar la cua que hi havia darrere nostre, però no ha quedat gaire bé…

- Al cim hi ha un munt de souvenirs, menjar i beguda calents i… una maquina de begudes!! impressionant, això només podia passar a Japò xD

- Un munt de grups d’avis, amb un equipament tres vegades millor que el nostre, feien el cim.