Kennesaw Mountain

Primera excursió amb el Atlanta Outdoor Club! Hem anat a Kennesaw Mountain, que realment són dos turonets d’uns 500 m a uns 35km de Atlanta. A més, són escenari d’una de les batalles de la guerra civil americana, més info després de l’àlbum!

KENNESAW MOUNTAIN

Per anar allà havia quedat amb la Diana i el seu marit, que em va dir que era de Costa Rica (de fet, ella és d’aquí però han estat visquent un temps a Costa Rica, així que parlava una mica d’espanyol americà i costarriquenyo bastant curiós jajaja). Per no fer-lis donar tanta volta, vam quedar a un centre comercial que puc anar directe amb el bus. Al final, el seu marit no ha pogut venir i venia la seva germana. De camí, la Diana m’ha dit que el que realment voldrien ella i el seu marit és venir-se a viure a Espanya.

Hem arribat mitja hora abans al centre d’informació per a visitants del camp de batalla de Kennesaw (el més visitat d’EEUU), on ens havíem de reunir amb el Clay, el líder de l’excursió. He aprofitat per llegir una mica la informació sobre la campanya d’Atlanta i la Guerra Civil. Breument: les tropes de la Unió (estats del nord) estaven guanyant territori als Confederats (els del sud, que es van separar entre altres motius perquè al sortir Lincoln escollit s’aboliria l’esclavitut i no ho volien), i en aquesta campanya d’Atlanta els confederats intentaven mantenir la posició atacant des de dalt dels turonets. Tot i així, van perdre, el general Sherman es va fer amb Atlanta i la va cremar tota al seu pas cap a la costa :D

L’excursió en sí molt bé. 5 km amb uns 400m aprox. de desnivell positiu, i s’ha de multiplicar tot per 2 ja que hem tornat pel mateix camí. Si hi afegim que l’hem fet a pas ràpid, tota en 2h i 15min amb dos descansets de 10 min, ha servit com a bon exercici :) M’he pogut mantenir a bon ritme amb els més motivats i anar parlant de diverses coses durant tot el camí ^^ La ruta més o menys ha estat: visitor’s centre, Kennesaw Mountain (551m), baixar, Little Kennesaw (488m), baixar passant per Pigeon Hill, i desfer el camí.

He conegut gent molt interessant. Una parella que fan un o dos viatges cada any així rollo els del Miguel, a fer ruta per muntanyes. Normalment per sud-amèrica, ja que els queda a prop, però també han anat per Àfrica m’han dit. I l’Armin, un dels més grans motivats del club, que organitza moltíssimes excursions, normalment de les més llargues i amb més desnivell. Es veu que està aprenent espanyol perquè li agraden molt aquests països, i no vol viatjar a cap lloc que no sigui un país hispanoparlant, diu que així practica. Encara li queda bastant, però es fa entendre prou bé :) M’ha fet gràcia perquè està a la llista del top 5 de més excursions del trimestre, i diu que és dolent perquè normalment allà només estan jubilats o desempleats jajajaja. I després he estat parlant així bastanta estona amb un parell més d’homes, que em bromejaven dient que a Europa ens anem a la merda i d’allà ha sortit una conversa sobre l’estat dels EEUU i el de Europa. També un m’ha dit que normalment cap al febrer fa alguna que altra glaçada, així que si tenim sort aquest any, podré fer alguna excursió sobre neu :D

Un cop acabada la ruta, uns quants ens hem anat a dinar a un mexicà. Impressionant, buffet lliure per 7 dolars i estava prou bo, tot i que el buffet no gaire extens (la carta sí, però un sol plat ja eren casi 10$…). L’Armin s’ha posat a parlar en “espanyol” amb la de la caixa, i li ha explicat que fa més de 20 anys que tenen el restaurant :O

De tornada, en Clay m’ha acostat al metro de Sandy Springs. Com ha estat un viatge una mica llarg (uns 20min) hem tingut molt de temps per anar parlant. A veure si tornem a coincidir en alguna excursió més :)